Entenent la nocicepció i el dolor a través dels sentits
"Mayday, mayday (grrrrrrr) – Tenim un problema". Aquesta frase és el que més o menys li diuen els sensors de dolor (exteriors) al teu cos davant un estímul nociu o potencialment nociu.
No tenim receptors del dolor, ni nervis del dolor ni res per l'estil. Tenim unes neurones en els teixits (pell) que responen a qualsevol estímul, si és que són prou perillosos per al teixit.
L'activació d'aquestes neurones especials envien un senyal a la medul·la espinal i aquesta, si el senyal és prou perjudicial, l'envia al cervell. Aquesta activitat es diu nocicepció.
Per exemple, ara mateix probablement estàs assegut al sofà, en una cadira o si t'agrada viure al límit estàs assegut al vàter.
Aquest senyal de nocicepció en asseure't s'activa, de fet, s'activa contínuament i en tot moment, i és el que et diu si la pressió de les natges dels teus glutis és massa forta i, consegüentment, hagis de moure't.
Tot i que la nocicepció és el desencadenant més comú de dolor, no és l'únic. També hi ha pensaments i llocs que poden fer saltar aquesta alarma al teu cervell, com pensar que et trauran sang o si t'expliquen el procés operatori...
Tipus de nociceptors
En qualsevol cas, hi ha algú que avisa la medul·la que alguna cosa està passant: els sensors. En tenim milions i estan repartits pel cervell i per tot el sistema nerviós perifèric. La seva funció és detectar canvis a l'activitat per tot el cos humà, els principals són:
Nociceptors mecànics
Sensors que reaccionen a canvis de pressió mecànica, com quan reps una punxada o t'enganxes el dit amb la porta del cotxe.
Nociceptors tèrmics
Sensors que reaccionen a canvis de temperatura, com, per exemple, quan ets al carib i aquesta calor obre els teus porus i comences a suar, o se't posen els pèls de punta amb un cop de fred (o quan entra la sogra a casa sense avisar).
Nociceptors químics
Sensors que reaccionen a canvis químics, com quan menges algun aliment al·lèrgic i el teu cos reacciona, o t'ortigues i la teva pell reacciona.
Com funcionen els nociceptors?
Quan els sensors reaccionen a un estímul s'obren captant partícules positives de l'estímul exterior i desencadenen un impuls elèctric. Juntament amb els sensors dels teus ulls, orelles i nas, formen part de la teva primera defensa contra danys potencials.
El cervell, amb tota la informació d'aquests sensors especialitzats, s'encarregarà d'avaluar i construir una història tan racional com sigui possible, "una realitat", una aproximació. Per exemple, imagina't que et talles.
El sensor mecànic al costat dels sensors de l'ull (la teva mirada comprova on t'has punxat, profunditat, objecte tallant...), sensors de les orelles (la teva mare t'havia cridat i no paraves atenció al ganivet), sensors del nas (en tallar la ceba feia olor de ceba tota la cuina) envien el senyal a la medul·la i aquesta al cervell.
Com interpreta el dolor el teu cervell?
El cervell construeix la seva realitat i pot associar que el dolor del tall és per una distracció de la teva mare i que el tall és culpa seva, i que, si el tall ha estat molt traumàtic i dolorós, sempre que facis olor una ceba te'n vas a recordar aquesta situació i no te n'oblidaràs mai (o no tallaràs mai més cebes).
Si tens dolor momentani o constant el teu cervell construeix una realitat segons la informació transmesa per aquests sensors, de manera que decideix actuar d'acord amb els senyals entrants.
El que és bo de tot això és que la vida d'aquests sensors és molt curta, de pocs dies, i són reemplaçats per altres ràpidament, per la qual cosa la teva sensibilitat als estímuls està canviant contínuament.
Aquest cicle de vida curta aporta esperança si tens dolor, ja que el teu nivell actual de sensibilitat no és ni serà per sempre. El problema és que el teu cervell potser construeix de forma incorrecta el que se suposa que és la realitat, però que no ho és.
Hem après que els sensors enviaran la informació i que el cervell farà una aproximació el més real possible, però només és una interpretació: és molt bon actor.
